A Espanya, només cal seguir el so de les campanes, el murmuri de l'aigua o l’enrenou d'una terrassa per acabar, gairebé sense voler, en una plaça. Perquè al nostre país les places són escenaris d'història, de trobades, de celebracions i de vida quotidiana. N'hi ha de medievals i de barroques, renaixentistes, solemnes i bohèmies. I totes, absolutament totes, tenen quelcom que les fa especials.

Podríem escriure una llista interminable, però avui et proposem un pla: conèixer-ne algunes de les més espectaculars del país, aturar-nos en els seus detalls i descobrir què les fa úniques. Tot i que, per descomptat, sabem que en falten moltes. Tu quina hi afegiries?

Construïda entre 1729 i 1755, la Plaza Mayor de Salamanca és un dels grans conjunts barrocs d'Europa i l'autèntic cor de la ciutat. La seva planta irregular, «sorprenentment harmònica», en paraules d'Unamuno, desplega una successió d'edificis porticats de tres altures que abracen l'espai i el converteixen en un escenari monumental presidit per l'Ajuntament. Val la pena passejar i alçar la vista on els medallons que decoren les façanes retraten reis, militars, escriptors i figures il·lustres, transformant el recorregut en un joc d'història a l'aire lliure.

En caure la tarda, la pedra de Villamayor s'encén en tons daurats i la plaça assoleix un d’aquells moments de màxima esplendor. Aquí l'habitual és «quedar sota el rellotge», buscar una terrassa i deixar que la conversa s'allargui.

I quan acabis de recórrer-la, Salamanca continua. A poques passes t'esperen la històrica Universitat de Salamanca, la imponent Catedral de Salamanca, la singular Casa de las Conchas, el majestuós convent de Sant Esteban, el mil·lenari pont romà de Salamanca o l'elegant palau de Monterrey. Una ciutat viva durant tot l'any, universitària, cultural i gastronòmica.

A més, la ciutat compta amb el Parador de Salamanca que ofereix una de les panoràmiques més boniques del conjunt històric. Un lloc des d’on contemplar la ciutat, assaborir-ne la cuina i, si ho desitges, allotjar-t’hi i descansar després d'una llarga jornada de turisme.

Integrada al Parque de María Luisa, la Plaza de España de Sevilla fou dissenyada per l'arquitecte sevillà Anníbal González com a espai emblemàtic de l'Exposició Iberoamericana de 1929. Compta amb una superfície total de 50.000 metres quadrats i, al llarg de tot el seu perímetre, s'estén un canal navegable de 515 metres de longitud. El seu imponent edifici semicircular simbolitza una abraçada cap a Amèrica i està flanquejat per dues torres que dominen el conjunt i bancs de rajoles dedicats a cada província espanyola. El ritual? Buscar la teva província i fer-t’hi la foto.

Els jardins que l'envolten i que formen part del Parque de María Luisa, estan plens de fonts, arbres centenaris i àrees d'esbarjo que conviden a relaxar-se i gaudir de l'aire lliure després de la visita al monument.

I si vols continuar gaudint del llegat històric de la zona, allotja't al Parador de Carmona que s'alça sobre les ruïnes d'un antic alcàsser àrab del segle XIV i ret homenatge a l'esplendor andalusina amb una decoració mudèjar exquisida i espais plens d'història.

Amb més de quatre segles d'història, aquesta plaça porticada va néixer sobre l'antic mercat de la Plaza del Arrabal i fou impulsada per Felip II. Al llarg dels segles ha estat escenari de coronacions, festejos populars, mercats, curses de braus i celebracions de tota mena.

Al centre s’hi alça l'estàtua eqüestre de Felip III. A un costat, la Casa de la Panadería, amb les seves cridaneres pintures murals i, a l'altre, la Casa de la Carnicería. Després de diversos incendis, el més greu l’any 1790, l'arquitecte Juan de Villanueva li va donar la fisonomia actual, més sòbria i uniforme.

Avui la Plaza Mayor de Madrid continua sent un dels grans punts de trobada de la capital i l'epicentre del Madrid dels Àustries. Un escenari monumental que combina història i vida quotidiana, on conviuen viatgers curiosos i madrilenys castissos que mantenen intacta la tradició d’apropar-se als seus porxos per gaudir del clàssic entrepà de calamars.

Si prefereixes allotjar-te fora de la bullícia del centre sense renunciar a la proximitat, el Parador de Alcalá de Henares és una excel·lent opció. A tot just 20 minuts en transport públic, ocupa un antic col·legi-convent del segle XVII magistralment rehabilitat, on patrimoni històric i disseny contemporani conviuen amb elegància. A més, et permetrà descobrir amb calma Alcalá de Henares, passejar pel seu centre històric i gaudir d'unes bones tapes en un entorn més tranquil i autèntic.

A Trujillo, la plaça és amplitud, pedra i memòria. Entre els segles XV i XVI, famílies nobles van aixecar-hi palaus renaixentistes amb escuts heràldics que encara avui dominen l'espai. Al centre, l'estàtua eqüestre de Francisco Pizarro recorda el paper de la ciutat en la història d'Amèrica.

La Plaza Mayor de Trujillo desplega davant del visitant la silueta de l'església de San Martín, palaus renaixentistes amb blasons i porxos que avui alberguen terrasses i restaurants. Tot convida a passejar, a alçar la vista per descobrir escuts i balcons cantoners i a fer una pausa per assaborir la gastronomia extremenya en un entorn monumental.

I per prolongar aquesta sensació, res com allotjar-se al Parador de Trujillo, instal·lat en un antic convent. Dormir entre els seus murs centenaris és la millor manera de viure la ciutat des de dins i continuar respirant el seu passat fins i tot després de caure la nit.

En ple cor de València es troba la Plaça de la Mare de Déu, antigament també coneguda com a Plaça de la Seu o Plaça de la Catedral), una de les més boniques i emblemàtiques de la ciutat. Ocupa el solar de l'antic fòrum romà i està envoltada per tres edificis clau: la imponent Catedral de Santa Maria, la Basílica de la Verge dels Desemparats i el Palau de la Generalitat. Cada any, per Falles, la plaça s'omple de color i emoció amb la multitudinària ofrena de flors a la seva patrona, la Verge dels Desemparats.

Al centre, la font del Túria aporta frescor al conjunt amb les seves figures al·legòriques que representen les vuit sèquies que reguen l'horta valenciana. Entre els edificis que l'envolten destaca la Casa Vestuari, antic habitatge senyorial de 1800, avui biblioteca municipal Carles Ros. El seu vestíbul sorprèn amb una espectacular escala modernista que condueix a una sala decorada amb frescos de Vicent López. A més, aquesta casa va ser el lloc de reunió dels vuit membres del cèlebre Tribunal de les Aigües, que encara celebra cada dijous, a les 12 del migdia, els seus judicis públics davant la porta dels Apòstols de la Catedral.

Per prolongar l'experiència valenciana i gaudir d'un merescut descans, res com allotjar-te al Parador de El Saler, situat entre el Mediterrani i l'Albufera. Aquest Parador combina patrimoni, natura i gastronomia en un entorn únic, ideal per relaxar-se després d'explorar la ciutat.

Construïda a mitjan segle XIX sobre el solar d'un antic convent, la Plaça Reial de Barcelona va ser concebuda com a plaça major de la nova Barcelona. De planta rectangular i envoltada d'elegants edificis porticats, combina classicisme i vitalitat urbana a cada cantonada.

Al centre, la Font de les Tres Gràcies capta totes les mirades, mentre que a banda i banda s'alcen dos fanals dissenyats per un jove Antoni Gaudí el 1879. Les palmeres aporten un toc exòtic i, sota els porxos, la vida flueix entre restaurants, bars i locals històrics que conviden a asseure’s i gaudir de l'ambient.

Si vols prolongar l'escapada amb una experiència diferent a Catalunya, el Parador de Cardona és una opció única. Allotjar-te en un castell medieval amb vistes panoràmiques al paisatge català, recórrer les seves muralles centenàries i submergir-te en segles d'història converteix qualsevol viatge en un pla diferent i inoblidable, perfecte per combinar amb la visita a la bulliciosa Barcelona.

RESERVA EL TEU PARADOR I DESCOBREIX LA SEVA PLAÇA